Quina alegria saber de vosaltres!! Sóc la Júlia! (la de les pigues) La veritat és que m’ha encantat la idea, i encara que em repeteixi us felicito als que la heu creada! Ahir em vaig trobar el Ramon a un bar i em va donar quatre pistes de tot això, i avui mateix estic escrivint aquí! Què fort!
Què puc dir de mi? la veritat és que la meva vida és bastant tranquil·la, vaig acabar la carrera de psicologia ja fa uns anyets i em vaig especialitzar en gent gran i memòria, què deia? ah sí! ara sóc directora tècnica d’una residència geriàtrica a Sabadell(la veritat és que em queda una mica gran això de directora), i vaig molt de cul amb la feina! Per la resta encara estic a la solteria i visc al mateix lloc. M’alegro molt de saber de vosaltres i jo també espero fer algun soparet d’aquells, la veritat és que us havia perdut la pista a quasi tots menys a la Mar que encara ens veiem de tant en tant!
Petons a tots!
Classificat com a: Què és de nosaltres?
Ostres tu quina sorpresa aquest Blog, felicitar a qui se li va acudir doncs ho trobo d’allò més encertat.
Doncs bé jo vaig estudiar administració i direcció d’empreses a l’autonoma, i un cop acabada la carrero y haver trampejat per un parell de feines, vaig decidir montar una petita empresa amb el meu germà d’electrònica industrial (Hephaistos Technologies SL) . De moment continuem donant guerra, tot i que encara no estic “montat” en el dolar, i faig més hores de les que marca el relotge, de moment no ens donem pas per vençuts.
Aquest setembre ferà dos anys que soc casat, de moment les criatures no les tenim presents (tot arriberà suposo). Vivim a terrassa aprop del centre, i be doncs poco cosa més os puc explicar.
Elmeu email és : seomale@gmail.com o seomale@hotmail.com el que os faci més gràcia.
Disculpeu per la fotografia pero no he trobat res millor (normalment soc jo qui fa les fotos i nio sorto a gaires)
Apa doncs ens comuniquem
Classificat com a: Què és de nosaltres?
Bones a tots, quan de temps, a l’albert l’he vist algun cop aquests dies que correr per aqui,
Bé, que es de la meva vida??
Pos jo com sempre, estic vivint a Terrassa amb el mateix home (el Xavi), no ens em casat i no crec que ho fem…
Fa gairebé 5 anys vaig acabar la carrera i no he parat de treballar, fa tres any que estic a un servei de prevenció de riscos laborals treballan de tècnica i desde gener són la responsable d’una oficina que em obert a Caldes de Montbui.
La meva germana la semana pasada em va fer per segon cop tieta, si, si, si me germana a tingut un nen.
I poques coses més, a veure si fem un soparet d’aquells que feiem al Xino, (podem estalviar-nos el Xino)
Ha estat una sorpresa molt bona veure aquesta pàgina, felicitats Lluc està currada.
El meu mail és: skalai@hotmail.com
Laia.
Classificat com a: Què és de nosaltres?
Hola que tal espigols…!!!!
Quina sorpresa he tingut quan la Marta mha donat la pagina i he vist el que he vist….increible perque sembla cosa del desti….jo desde que vaig deixa la roda no havia vist a casi ningu mai…i ara en cuestio de un mes he vist a la Laia al Monte i ara tinc noticies de la Marta i em dona aquesta sorpresa….INCREIBLE.
Com esteu? doncs jo estic com sempre….la mateixa cara pero amb menys pel….jajjaja.
Vaig deixar destudiar perque em van suspendre la sele per 0.03 centesimes de punt…i em vaig cabrejar i em vaig posar a treballar en un magatzem de materials per la construccio a terrassa (SOLOMAT), i fins al dia de avui estic treballant al mateix lloc.
Per el demes segueixo amb la meva petanca….ara fa una semana he quedat cinque despanya a la maxima categoria nacional….i estic molt content.I de parelles….jajajaj soc bastant cabra boja….i la vida mha ensenyat a viure la vida al moment i disfrutarla al maxim…i es el que estic fent…encara qeu crec qeu no mha arribat encara la mitja taronja….jajaja pero no em puc queixar….
Bueno espero seguir cherrant per aki amb vosaltres i amb mes gent…jo intentare corre la veu per els pocs contactes qeu tinc al mobil…aixo si mhagradaria agregarus al msn i el tingui aixi podem fer petar la xerradeta…
El meu msn es: ikkibcn@hotmail.com
I la foto….? doncs no se com es posa…haviam si algu majuda e intento posarne una….ok?
un peto molt fort per a totes….i una abraçada per a tots…
fins aviat
RAMON
hola espígols!!!
em fa molta ilusió saber noticies vostres. Jo no veig a gaire gent de terrassa, nomes quan baixo de tant en tant. Ara fa 6 anys ke vaig deixar terrassa per anar a viure als Pirineus (Vall d’Aran, Pont de Suert, Sort,… França,…). He estat treballant de monitor d’eski, de guia de muntanya i de barranquisme, de venedor en una botiga, … fins i tot de rentaplats (a Chamonix, França).
En aquests moments he deixat les muntanyes per anar a la platja, estic fent de monitor de colonies (nomes x 2 mesos) a Cala Montjoi, us sona? al costat de Roses. Peró d’aquí 3 setmanes m’en vaig de viatge a Argentina a buscar mes neu i mes muntanyes (nomes 4 mesos).
Bé, espero que mica en mica això es vagi omplint de fotos i d’historietes de tothom.
Petos i abraçades a tots/es els espígols!!
(no m’he pogut estar de posar una foto d’esquí, esquiant per neu pols als alps italians, fent “telemark” una modalitat d’esquí una mica diferent)
Classificat com a: Fotos en grup
Cris, te’n recordes dels mals de panxa que teníem cada dilluns quan anàvem a la piscina? I la plorera als autocars? I la Rosa cridant “ia!”, “ia!”… i l’olor de clor… i aquestes panxetes planes que ja no recuperarem mai més…
Quins records!
Amb aquesta foto queda inaugurada la secció “fotos en grup”… a veure si us animeu i afegiu material al tema!
Lluc Massaguer
Classificat com a: Què és de nosaltres?
Jolin!! Però que guapes esteu totes! Que no us passa el temps a vosaltres o que? A mi sí!, les entrades comencen a fer camí. Joder que 15 anys són molts! Això sí, sóc més alt que abans, tot i que a 3er de bup continuava sent dels més baixets, a Cou ja era normal, en quant a estatrura es refereix, clar. XD. Pel demés també era força normal: Després de Cou vaig fer enginyeria mecànica aquí terrassa, i quan vaig acabar vaig fer un màster en energies renovables. Bàsicament pq em feia mandra posar-me a treballar a jornada completa. Així que 5 anys despresrés de començar la carrera em vaig posar a treballar d’enginyer a sabadell fent màquines per la industria de l’embalatge. Però al cap de 2 anys, aquest camí normal es va començar a torçar. Vaig començar a veure que allo no era lo meu, i una idea estrafolaria em va començar a rondar pel cap: mama.. jo…vull ser bumberu! I així, la meva vida va donar un gir de 180 graus, vaig penjar els estudis i la feina, em vaig treure el carnet de camió i em vaig començar a entrenar per passar les proves més difícils de la meva vida. Ara, 4 anys despres,puc dir que va ser el millor que he fet fins ara! Fa tres anys que vaig entrar al cos de bombers de barcelona i no ho canvio per res!
A més a més, la meva vida social també va començar a cambiar fa uns anys, i vaig deixar (aparentment) de ser el tio serio i tímid que era per començar a pujar als escenaris de terrassa i voltants com a bateria, guitarra i armònica d’un grup de Rock, en el qual encara toco. Ens diem Aldebaran i tot just ara hem acabat de grabar una maqueta que pel mòdic preu de 5 euros pot ser vostre (deixeu estar l’emule, que aixó ja no es porta home! XD). Us deixo la pàgina per si li voleu donar un cop d’ull: http://myspace.com/aldebaranrock.
Apart de tot aixó, el demés continua sent, per ara, força normal, visc en una caseta que em lloguen els meus tiets al costat del restaurant “4vents”, amb la meva parella i una gosseta de color marró que es diu bruc, però que es podria dir “destruction” perfectament. Vaya fiera!! Tampoc em caso (menys mal marta que em fas costat, començava a pensar que el raro era jo!) i fills…fills….. jejejeje tampoc!
En fi, que així ha estat fins ara la meva vida, més alt, amb menys pèl però molt feliç i sobretot content de tornar a saber de vosaltres!
Una abraçada ben forta i salut per tothom!
Caste
Classificat com a: Què és de nosaltres?
Què és de mi?
Diria que no hi ha masses canvis a la meva vida. Però per vosaltres, als que a la gran majoria no he tonat a veure des de que vem deixar l’escola suposo que si he canviat.
Així que pel principi. Vaig estudiar Técnic de Rx. Després de treballar durant dos anys a la nostra Terrassa natal, vaig marxar on des de fa dos anys i una mica més és la meva nova ciutat: Paris. Doncs si, va ser un canvi enorme i difícil, però a dia d’avui la cosa va molt millor amb els gabachos…
A part d’això poca cosa més a la meva vida…. no em caso… oooooo
Per comenzar només això esperant que us animeu i que ens poguem retrobar tots.
Petons
Classificat com a: Què és de nosaltres?
Sí, el rumor és cert… fa tres anys em vaig casar! Sembla mentida però el temps passa i, encara que soni a comentari de iaia, passa molt i molt ràpid!
I el més bò és que em vaig casar amb el Lluc… sí, sí… ens diem igual! Casualitats de la vida!
Estic treballant de dissenyadora gràfica a Eina, Escola de Disseny i Art www.eina.edu i, a més, fa un parell d’anys que hi dono classes de Tècniques Gràfiques a gent de 18, 19 i 20 anys… tot un repte, la veritat!
I per la resta, una vida molt normal… segueixo vivint a Terrassa, al barri del Cementiri Vell, m’agrada molt dormir (sóc una marmota) i de tant en tant encara sóc sonàmbula (alguns ho vau poder comprovar, fa uns quants anyets, en algunes colònies)…
Classificat com a: Què és de nosaltres?
Aquest Juny farà 4 anys que visc a Granada. Que què faig tant lluny de casa? Doncs diuen que l’amor es cec… i a mi la ceguera em va dur fins aquí…jeje
Vaig conèixer el Jóse que es “granaino” i vaig pensar canviar d’aires i provar de baixar a passar un estiu. Jo tenia pensat tornar, però aquests andalusos son tan “salaos” que vaig decidir quedar-m’hi. I aquí estic, adaptada totalment a aquesta ciutat tant meravellosa i especial i vivint una etapa de la meva vida molt feliç.
Vaig estudiar disseny d’interiors i desde fa 3 anys treballo en un estudi d’arquitectura i interiorisme (www.bouyasociados.com) dissenyant tot allò que ens proposen, hi estic molt a gust i espero que encara que tinguem “crisis” la gent segueixi necessitant a decoradors.
I ara ve la gran notícia….EM CASO!!! Si, si, el 6 de setembre ens casem, serà una cosa molt senzilleta i només amb la família més propera i amics més íntims però ens fa molta il·lusió. Ja penjaré fotos del casori 
. Ens casem en un Hotel rural a Jaén que vaig dissenyar l’any passat, així que mes que un casament será una petita festa.:)
Una abraçada,
Cristina
