Classificat com a: remember when...
Em sembla que la moto aparcada és la de mon pare!
Em sembla que va ser aquell mateix dia que vam firmar am tipex a la persiana de darrera nostre.
No fa gaire hi vaig passar i encara hi havia escrita la meva signatura, la de la Montse i algunes més!
D’això deu fer uns 14 anys, no?
Oi que aquí era “les bicis”? Quan algú es picava deia “a les 5h a les bicis”… jejeje…
Les fotos encara són de la Marta!
Lluc
Classificat com a: remember when...
Més fotos de la Marta.
Lluc
Classificat com a: remember when...
Això deu ser la biblioteca, oi? Us recordeu que és on ens feien les revisions mèdiques, també? I que tots teníem localitzada la zona de llibres d’anatomia i sexualitat? Quins temps!
Recordo que sempre em rescava amb aquestes peces de “fusta”, de plàstic, que enganxaven a la paret… sempre estaven mig desanganxades…
I… una bombona de butà en una classe de nens… no crec que ho aprobés, l’Agència Catalana de la Salut… no creieu? ;)
Que bò el pot de Colón per guardar els pósters!
Les fotos encara són de la col·lecció de la Marta.
Lluc
Classificat com a: remember when...
Us recordeu d’aquest cartell? Ens va acompanyar des de primer! Qui se’l va quedar?
Les fotos són de la col·lecció de la Marta!
Lluc
Classificat com a: remember when...
Aquest cap de setmana ens hem vist amb la Marta Vidales 
i m’ha portat un munt de fotos per penjar al blog.
Però el primer post que havia de penjar amb aquestes fotos és el del nostre graffitti!
Graffitti fet a la terrassa de l'escola vella, a la Carretera de Matadepera.
Apa… aniré passant estones penjant la resta de fotos… que n’hi ha de molt bones!
Lluc
Classificat com a: remember when...
Bueno, si que som de l’edat del vinil, pero com a mínim ja hi havia cintes de cassette també! i uns aparells de nova generació increiblement petits amb els quals et podies emportar el wateque a tot arreu: el WALKMAN. Si n’hi debem de bons moments a aquell trasto, i es que, que llargs s’haguessin fet aquells viatges amb autocar sense ell ….I ara… ara ni ens en recordem! I quan van sortir els autorevesre que? Allo si que era modernitat! I es que la cinta ha donat per molt! les moxiles sempre tenien la butxaca petita del davant rebotida a rebentar per millons de cintes (i un paquet de piles clar, per si de cas):sopa de cabra, sangtrait, sau, lax’n'busto, i el tec i la teca 3! AC/DC, guns’n'roses… XD
A més, la cinta va ser l’inici dels ordinadors. Recordeu els spectrums!! per flipar. 15 anys son molts, pero els canvis que hem viscut han sigut increibles! Qui ens ho hauria dit llavors que els nens d’avui no sabrien que es un walkman i en ves d’aixo portarien un trasto amb pantalla a tot color amb 30.000 cançons, capaç de fer fotos i amb una memoria 10.000 vegades superior als ordinadors que teniem. Si a sobre ens haguessin dit que aquell trasto minuscul podia fer trucades telefoniques i enviar misstges (pq emails encara no sabiem que eren) ens haguessim partit de riure i els hagussim deixat per uns xiflats!!
……
…
Que vells que som!
Caste
Classificat com a: remember when...
La foto és del mateix dia del trasllat. Com que amb la paret, l’estanteria i la bombona no n’hi va haver prou, ho vem haver d’intentar amb mitjans més sencills però no menys efectius .XD… Tampoc no va funcionar!! És dur de pelar el gran mestre!
Per la meva cara es dedueix que jo no vaig tenir-hi res a veure….noooooooquevaa!
Caste
Classificat com a: remember when...
Classificat com a: remember when...
Recordeu la terrasseta particular personalitzada amb grafiti propi que teníem? Doncs aquesta és la foto de l’últim curs a la roda antiga, un dia que vem anar a ajudar a fer el trasllat cap a la nova. I clar, aixó provoca un estrés que ha de sortir per alguna banda!! XD
Aixó que veieu no és, per increible que sembli, cap muntatge! És un salt del gran mestre en arts marcials dels espigols, el mestre montesroixi, executat de forma milimètrica, agafant la màxima altura i ajustant el cap fins el límit cervical per esquivar la persiana! Una obra mestre de l’acobràcia taekondoniana que no es podia perdre en l’oblit
L’únic que no recordo es com va finalitzar el salt mortal, pero a jutjar per la posició de l’estanteria i de la bombona de butano i de la trajectòria empresa pel gran mestre…no es preveu un desenllaç gaire….afortunat. XD
Llarga vida al mestre montesroixi!!
Caste
